Més de cent morts en l'accident d'un avió d'Spanair a l'aeroport de Madrid  El vol accidentat és JK5022 de la companyia Spanair i era compartit amb el LH255 de la companyia Lufthansa. A l'aparell hi havia cent setanta-tres persones (164 passsatgers i 9 tripulants), segons les diverses agències de notícies. Es desconeixen les causes de l'accident, tot i que diverses fonts apunten a la fallada d'un motor en el moment de l'enlairament. D'una altra banda s'ha creat un gabinet de crisi a la T4 de l'aeroport per analitzar la situació i veure com s'actua. Els familiars de les víctimes s'han desplaçat fins a Barajas on són atesos per un equip de professionals.

Els Estats Units instal·laran un escut anti-míssils a Polònia  Després de divuit mesos de negociacions, els Estats Units han aconseguit el permís per a poder instal·lar deu bases de míssils per tot el territori polonès. Es preveu que serà operatiu a partir del 2012 i s'unirà a un radar d'alta tecnologia instal·lat a la República Txeca, govern amb qui els Estats Units ja van signar un acord el 8 de juliol. 'A partir d'ara, els Estats Units i Polònia estan segurs', ha dit el primer ministre polonès, Donald Tusk. L'acord obliga els Estats Units a defensar Polònia si algun altre estat l'ataca. Rússia rebutja la resolució francesa El govern rus ha rebutjat un nou projecte de resolució presentat per França al Consell de Seguretat de l'ONU que urgia la retirada immediata de les tropes russes de Geòrgia i que refermava la integritat territorial d'aquest país del Caucas. Les autoritats russes han afirmat que el document contradeia els termes de l'acord d'alto-el-foc assolit la setmana passada que establia el dret, segons Rússia, a mantenir tropes al sud de la frontera d'Ossètia. L'esborrany tenia el suport dels països occidentals. A més, l'anunci de l'OTAN de congelar relacions amb Rússia fins que no retiri les tropes de Geòrgia no ha intimidat Rússia en absolut. El ministre d'Exteriors rus, Sergey Lavrov, ha dit que Moscou no tenia cap interès en col·laborar amb 'un organisme que encobreix un règim criminal' (vídeo), en referència a Geòrgia. Ahir, en una declaració conjunta, els membres de l'Aliança Atlàntica digueren que 'consideraven seriosament' les implicacions negatives que podia comportar l'actuació de Rússia al Caucas (vídeo). Lavrov, davant aquestes acusacions, ha volgut insistir que 'els primers d'atacar foren els georgians', que no volen annexionar Ossètia del Sud a Rússia i que no permetran que l'OTAN els 'alliçoni'. Mentrestant, el president rus, Dmitri Medvedev assegurà ahir per telèfon al seu homòleg francès, Nicolas Sarkozy, que la retirada de les tropes russes de Geòrgia s'enllestiria el 22 d'agost (vídeo), amb l'excepció de mig miler d'efectius que romandran a la frontera amb Ossètia del Sud en missió de pau. La reunió de l'OTAN Els vint-i-sis membres de l'Aliança Atlàntica decidiren ahir de suspendre temporalment les relacions amb Moscou i el consell OTAN-Rússia. A més a més, acordaren de crear un nou fòrum, anomenat Comissió OTAN-Geòrgia, que tindria la finalitat d'aprofundir en les relacions entre l'organització i les autoritats de Tbilisi. Segons que explicà el secretari general de l'OTAN, Jaap de Hoop Scheffer, aquesta comissió funcionaria de manera semblant a l'acord amb Ucraïna, que dura des de fa onze anys. Tots els aliats de l'OTAN també coincidiren en què Rússia va violar la legislació internacional amb la incursió militar a Geòrgia.

Corbacho diu que el PSC votarà favorablement els pressupostos de l'estat  'Els diputats del PSC no han votat mai contra el PSOE, ni ho faran, sinó que donaran suport als pressupostos del PSOE, no pas perquè deguin el seu càrrec a un o altre, sinó perquè compartim projecte, ideologia, present i futur', ha dit en declaracions a Europa Press. Ha garantit que cap d'ells no es planteja de crear cap crisi ni en el si del govern espanyol, ni en el del PSOE. És conscient que el PSC pot compartir la conjuntura política actual amb d'altres partits catalans, però diu que ningú no pot pas pensar que hi pugui haver cap crisi PSOE-PSC. També ha negat que el PSC hagi tensat massa la corda, segons que havien denunciat força dirigents socialistes espanyols.

Zapatero no compareixerà al Congrés espanyol  El vice-president d'ICV, Jaume Bosch, ha dit que tot el govern català assumia l'acord a què el seu partit va arribar ahir amb el PSOE per retirar la petició de compareixença de Zapatero al congrés espanyol i endarrerir tres mesos el pacte per a un nou finançament. Ha explicat que el president Montilla n'era al cas i que el nou termini era una garantia perquè no hi hagués cap nou incompliment. Joan Herrera ha dit que, si Zapatero no compleix el nou termini, ICV blocaria els pressupostos. Bosch ha respost així al president en funcions de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira (ERC), que havia dit de bon matí que la decisió d'un sol partit no podia condicionar el finançament de Catalunya. Intercanvi de peticions La diputació permanent del congrés espanyol havia de votar avui la petició d'ICV d'obligar a comparèixer Zapatero per l'incompliment de l'estatut en matèria de finançament. Ahir però, ICV es féu enrere i retirà la petició a canvi de formalitzar un pacte definitiu sobre finançament abans de tres mesos. Avui doncs, només es votarà la petició que presenta el PP i que es preveu que no tingui prou suport (emissió en directe). Al seu torn, el PSOE ja ha registrat la petició de compareixença del vice-president econòmic, Pedro Solbes, per a explicar el per què de l'incompliment de l'estatut, que podrà ser dijous vinent, dia 28.

Ryanair obrirà les bases de Manises i Palma el 19 de desembre  Però aquest no és l'únic motiu. Segons la companyia, els dos aeroports són dels més cars de l'estat i, a més a més, en el cas de Manises, Ryanair al·lega una manca de suport per part de l'administració. La companyia calcula que el tancament de la base valenciana afectarà vuitanta mil passatgers i el de la mallorquina uns cinquanta-sis mil.

Més de cent mil signatures per a prohibir els transgènics a Catalunya  La llei proposada per Som lo que sembrem es basa en quatre punts: que es declari Catalunya zona lliure de transgènics; que es prohibeixin els cultius de productes agrícoles modificats genèticament; que es garanteixi un etiquetatge exhaustiu dels productes que en contenen matèries primeres; i, finalment, que s'obri una moratòria al desenvolupament de transgènics al Principat i s'investiguin els seus efectes. Un cop entregades les signatures, ara s'obre una fase de validació que la plataforma calcula que s'allargarà fins a finals d'octubre. Després començaran els debats a les diverses comissions, que donaran pas a la discussió al ple del Parlament, que podria ser al desembre. La campanya denuncia que al Principat es cultiven tres tipus de productes modificats transgènicament (soja, colza i panís) i que hi ha més hectàrees de conreu de panís transgènic que en el conjunt dels vint-i-quatre països restants de la Unió Europea. També recalca que força estudis posen en dubte que els transgènics siguin bons per a la salut i denuncia que a l'estat espanyol fa deu anys que se'n permet el cultiu sense comprovar-ne els efectes secundaris.

El TC refusa que el tripartit basc i Aralar siguin part en el recurs contra la consulta popular  Recorda que tant el parlament com el govern basc ja s'han personat a la causa i que, per tant, la decisió no genera cap indefensió per als ciutadans, perquè 'tenint en compte el caràcter estrictament objectiu i abstracte del recurs d'inconstitucionalitat, no poden fer-se valer interessos diferents a la pura o simple impugnació o defensa de la llei recorreguda.' Votació ajustada Els quatre partits van votar favorablement al projecte de llei presentat pel govern al parlament el 27 de juny, juntament amb un parlamentari de l'esquerra independentista. El govern espanyol va recórrer la llei el 15 de juliol, poc després d'haver-se publicat al Butlletí Oficial del País Basc i d'entrar en vigor. Immediatament després, l'advocat general de l'estat va presentar un recurs al Constitucional amb l'argument que la llei de consulta popular vulnera greument els preceptes constitucionals. El tribunal va admetre a tràmit el recurs, de tal manera que va deixar en suspens la norma. Els quatre partits van presentar unes al·legacions als recursos i van demanar de ser considerats com a part en el procediment, el 6 d'agost.

Anna Noguera presentarà dilluns la candidatura a la secretaria general del PSPV  De fet, la presentació de la pre-candidatura quedarà 'supeditada a la decisió que es prengui demà', on Noguera explicarà als diversos càrrecs del partit quines són les seves propostes i n'escoltarà les reflexions. Noguera va formar part de l'executiva de l'anterior secretari general del PSPV, Joan Ignasi Pla, fou regidora a l'Ajuntament de València durant vuit anys i candidata a la batllia a les eleccions del 1999. Aquesta candidatura s'afegeix a les de Francesc Romeu, Joaquim Puig, Jorge Alarte i José Luís Ábalos, que ja van dir que s'hi presentarien.

Mengual i Fuentes aconsegueixen la plata de natació sincronitzada  La parella ja havia fet un molt bon paper en les dues jornades prèvies i s'intuïa que tenien opcions d'aconseguir la medalla de plata. Mengual ja va quedar en vuitena posició als Jocs de Sydney'2000 i quarta a Atenes'2004. La seleccionadora, Anna Tarrés, va decidir l'any passat de modificar el duo que havia format tradicionalment amb Paola Tirados, substituint-la per la tarragonina Andrea Fuentes. Cinquena plata La medalla de Mengual i Fuentes se suma a les dues d'or i les quatre de plata que ja han aconseguit els esportistes del país, competint sota bandera espanyola o francesa (Andorra encara no ha sumat cap). Rafael Nadal (tennis) i Joan Llanera (ciclisme en pista) han sumat els dos ors, i Frédérick Bousquet (natació 4x100), Gervasi Deferr (gimnàsia, terra), la parella Joan Llaneras-Antoni Tauler (ciclisme en pista) i Anabel Medina (tennis, de parella amb l'espanyola Virginia Ruano), les plates.

Onze morts i desenes de ferits en dos atemptats més a Algèria  També va causar no pas menys de quarant-cinc ferits, entre els quals ciutadans que vitajaven en un autobús que passava pel lloc dels fets i gendarmes que residien a l'escola. Segons diversos testimonis, un terrorista suïcida detonà un cinturó d'explosius a l'entrada del centre mentre gendarmes i aspirants feien cua. Segons algunes fonts, un segon terrorista hauria fer esclatar una furgoneta a les portes de l'escola.

Joan F. Mira: 'La meva pretensió màxima quan escric és l'oralitat'  Aquesta entrevista forma part de la sèrie 'La paraula viva', que va tancar l'exposició 'Cultura catalana, singular i universal', que es va veure l'octubre del 2007 dins la Fira Internacional del Llibre de Frankfurt. 'La paraula viva' inclou vint entrevistes amb escriptors catalans. Per ordre alfabètic: Maria Barbal, Jaume Cabré, Enric Casasses, Narcís Comadira, Josep M. Espinàs, Josep M. Fonalleras, Feliu Formosa, Pere Gimferrer, Mercè Ibarz, Julià de Jòdar, Joan Margarit, Biel Mesquida, Joan F. Mira, Imma Monsó, Quim Monzó, Sergi Pàmies, Baltasar Porcel, Carme Riera, Albert Sánchez Piñol, i Francesc Serés. VilaWeb us ofereix aquestes peces al llarg de tot el mes d'agost.

Fora de Jocs (13): pato  Ràpidament es va convertir en un esport d'èxit, i el president Juan Domingo Perón va decretar-lo el 1953 joc nacional de l'Argentina. Esports nacionals El pato argentí no és l'únic esport nacional reconegut oficialment per llei. Les constitucions d'una dotzena de països més també defineixen el joc nacional, al costat de l'himne o la bandera: les Bahames (balandra), Bangla Desh (kabaddi), el Brasil (capoeira), el Canadà (hoquei sobre gel i lacrosse), Colòmbia (tejo), Corea (taekwondo), Mèxic (charrería), Puerto Rico (paso fino), Sri Lanka (vòlei), l'Uruguai (destrezas criollas) i Xile (rodeo).