Amb una difusió mitjana diària que d'acord amb les dades de l'OJD de l'any 2005 supera els 25.800 exemplars, El Punt és, des de fa anys, el diari líder de la premsa comarcal catalana. En aquests moments té set edicions que cobreixen des de les comarques gironines fins a les Terres de l'Ebre. Concretament cada dia es posa a l'abast d'uns 169.000 lectors (segons dades de l?Estudi General de Mitjans) les edicions de Comarques Gironines, Maresme, Barcelonès Nord, Barcelona, Vallès Occidental, Camp de Tarragona/Terres de l?Ebre i Penedès. Amb aquest procés d'expansió iniciat el 1994 s'està avançant cap a l'objectiu d'Hermes Comunicacions de crear un diari nacional per edicions.

El 1999, El Punt va complir el seu vintè aniversari. Vint anys que van servir per superar les dificultats inicials i per entrar al segle XXI com un mitjà de comunicació plenament consolidat. Enrere queda aquella primera etapa iniciada el 24 de febrer del 1979, quan els lectors de les comarques gironines van poder llegir per primera vegada un diari que es presentava, i continua fent-ho, com a "independent, català, comarcal i democràtic". La creació d'aquest rotatiu, que fins al 1990 va portar la capçalera de "Punt Diari" i que a partir d'aquell moment va passar a dir-se El Punt, va ser una iniciativa d'un grup d'antics membres de la revista Presència format per Pius Pujades, Just Casero, Jaume Guillamet, Lluís Bassets i Jordi Mercader. En els estudis inicials es calculava en uns 60 milions de pessetes el pressupost necessari per poder tirar endavant el rotatiu, però només es disposava d'una trentena de milions aportats per uns 150 accionistes de l'empresa Edicions Comarcals SA i pels 471 socis de la Cooperativa Papirus. Per aquesta raó es va renunciar a tenir rotativa pròpia -el diari s'hauria de portar a imprimir cada nit a Barcelona, als tallers del Brusi- i es van llogar uns petits locals al número 68 del carrer Vayreda de Girona per muntar-hi la redacció i l'administració. L'espai era tan reduït que el teletip d'EFE estava situat al passadís i el laboratori fotogràfic, als lavabos.

Sota la direcció de Jordi Negre, el personal de la casa -des dels redactors fins als corresponsals- va haver de fer mans i mànigues per superar amb dosis de paciència i entusiasme una evident falta de recursos que s'anava agreujant cada dia i posant en perill la supervivència del diari. Finalment, el 6 de desembre del 1980, Edicions Comarcals SA va ser substituïda per Edicions Periòdiques de les Comarques SA, empresa presidida per l'industrial Joan Bosch. La injecció de capital va permetre entrar en una nova etapa molt diferent de l'anterior: el 1981 es va estrenar una nova redacció al número 28 del carrer Figuerola, i el 1982 es va poder disposar d'una rotativa a Sarrià de Ter, uns tallers que més tard, el 1990, van ser traslladats al polígon del Pla d'Abastaments de Girona, i posteriorment, l'any 2000, al polígon industrial Casa Nova d'Aiguaviva.

Un diari per edicions

En la seva primera etapa El Punt només cobria informativament les comarques gironines, però a partir del 28 de novembre del 1982 va començar a publicar notícies de la zona nord del Maresme. Tot i això, l'autèntica expansió territorial es va iniciar l'Onze de Setembre del 1994, quan va aparèixer el primer número de l'edició del Barcelonès Nord, que comprèn l'àmbit de difusió de Badalona -on hi la redacció-, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs, Montgat i Tiana.

Més tard, el 2 de febrer del 1995, es va començar a publicar una edició específica per al Maresme que, amb una redacció situada a Mataró, cobreix des de Tordera fins al Masnou.

A continuació, l'Onze de Setembre del 1996, El Punt es va implantar a les comarques tarragonines amb redaccions a les ciutats de Tarragona, Reus, Valls i Tortosa, des d'on s'elabora l'edició Camp de Tarragona/Terres de l'Ebre.

D'altra banda, el 2 d'octubre del 1999 va néixer l'edició de Rubí, la primera dedicada a una sola ciutat, la qual el 30 de setembre del 2001 es va fusionar amb l'edició d'El 9 Nou del Vallès Occidental i va donar lloc a una nova capçalera -El 9 Punt- , que finalment el 30 de novembre del 2003 es va convertir en l?edició del Vallès Occidental d?El Punt.

Així mateix, l'1 de setembre del 1999 va sortir el primer número de l'edició diaria d'El Punt a Perpinyà, continuadora, d'alguna manera, dels desapareguts setmanaris El Punt Catalunya Nord (1987-1994) i El Punt Magazine (1994-1995). El setembre del 2001, aquesta edició va tornar a la periodicitat setmanal.

Per la seva part, el 30 d'octubre del 2001 i després de set anys de funcionament, el setmanari L'Hora del Garraf es va transformar en diari. Aquesta reconversió va ser el fruit de l'acord establert entre l'empresa editora Ben Plantada Edicions, SA, Hermes Comunicacions, editora d'El Punt, i Comit SA.

Inicialment es va mantenir la capçalera de L'Hora, però des del 2 de febrer del 2003 va ser substituïda per El Punt, edició Garraf, i poc després, el 9 d'abril del mateix any, va ampliar la seva cobertura informativa a l'Alt i el Baix Penedès, passant a anomenar-se El Punt, edició Penedès.

Per últim, el 30 de novembre del 2003 va néixer l?edició de Barcelona d?El Punt com a fruit d?una iniciativa conjunta d?El Punt, Regió 7, El 9 Nou i el diari electrònic VilaWeb.

Actualment, les cinc edicions d'El Punt a les comarques barcelonines són editades per Hermes Comunicacions.

Des del 1979, El Punt ha tingut deu directors: Jordi Negre, que va accedir al càrrec el febrer de 1979) Carles Sánchez-Costa (desembre de 1979), Xavier Roig (febrer de 1980), Pius Pujades (agost de 1980), Josep Collelldemont (setembre de 1982), Jaume Fabra (gener de 1985), Carles Revés (febrer de 1985), Enric Matarrodona (juliol de 1986), Joan Vall Clara -que actualment és el director general d'Hermes Comunicacions , empresa editora del rotatiu- (abril de 1989) i Emili Gispert, que ocupa el càrrec de director des del gener de 1992.

Incidència en la societat

Com a bon representant de la premsa de proximitat, El Punt és un diari que se sent molt proper als seus lectors, i per això al llarg de la seva història no ha dubtat a participar activament en la vida ciutadana. Així, en les eleccions municipals del 1983 va organitzar debats entre els caps de llista en un bon nombre de municipis gironins. D'altra banda, l'octubre del 1991 va impulsar una campanya popular contra l'intent de fer cooficial la forma castellana dels topònims "Girona" i "Lleida". En aquella ocasió El Punt va recollir 28.000 signatures i va distribuir 130.000 adhesius amb les lletres "GI" per enganxar-les a les matrícules dels cotxes. La campanya va aconseguir els seus objectius, i avui dia la majoria dels vehicles gironins llueixen la "GI".

En aquest marc d'accions cíviques, El Punt, juntament amb una quinzena de publicacions més, va organitzar, el 29 de juliol del 1992, a la Devesa de Girona, un macroconcert en protesta per les detencions indiscriminades d'independentistes, un acte que va aplegar més de 15.000 persones. Així mateix, des de principi d'abril i fins a mitjan maig del 2000, El Punt va impulsar una campanya de solidaritat amb el rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Lluís Arola, i amb el coordinador de les proves d'accés a la universitat, Joan Igual. En 42 dies es van recollir 14.124 firmes contra la inhabilitació d'Arola i Igual per l'afer de la professora de la URV Josefina Albert.

D'altra banda, El Punt és també l'impulsor de la Biblioteca Bàsica de les Comarques Gironines (BBdGI), una col·lecció que recull els grans fets que han estat notícia a la demarcació de Girona des del 1979, l'any de l'aparició del rotatiu.