Nascuda l'any 1965 a Girona, la revista Presència es va convertir el 1982 en el dominical d'El Punt i des del 2001, gràcies a l'acord signat entre diferents publicacions, és el suplement en català amb major difusió - més de 110.000 exemplars- i té una audiència d'uns 400.000 lectors. La publicació combina profunditat en els continguts i agilitat i facilitat per a la lectura gràcies al seu disseny. Presència s'estructura en dos grans blocs. El primer està format pels gèneres periodístics -el dossier, l'entrevista, l'opinió i el reportatge- i el segon l'integren diverses seccions, com ara Llibres o Música, La Xarxa i entreteniments.

Presència ocupa dins el periodisme català un lloc destacat pel paper que va jugar com a revista antifranquista. El 1964, l'any del triomf dels Beatles als Estats Units i de l'aparició de la minifaldilla de Mary Quant, la dictadura celebrava el XXV Aniversario de la Victoria, un quart de segle de pau basada en la repressió. En aquella època, Girona responia més que mai al tòpic de ciutat grisa i fosca, barreja de capellans, militars, funcionaris i metges. Enmig de l'atonia general, Manel Bonmatí, ciutadà d'esperit liberal i periodista de la vella escola, somiava a ressuscitar el Diari de Girona, el rotatiu de la Lliga on ell s'havia iniciat en l'ofici durant la dictadura de Primo de Rivera. Bonmatí volia trencar el monopoli informatiu de Los Sitios, el diari del Movimiento, però les dificultats econòmiques i polítiques del moment el van obligar a limitar-se a fer una revista. Per tirar endavant el projecte, Bonmatí va tenir el suport d'una periodista gironina de naixement i barcelonina d'adopció, Carme Alcalde, al voltant de la qual es va formar un equip integrat per Maria Rosa Prats, Narcís-Jordi Aragó, Maria Castanyer, Antoni Domènech, Joan Gelada, Jordi Soler, Lluís de l'Arc i Tià Martí.

El 10 d'abril del 1965 va arribar als lectors el primer número de Presència, un setmanari de vint planes, dues d'elles en català, i un preu de vuit pessetes. L'obligat editorial de salutació a Franco no anava il·lustrat amb la foto del dictador, un costum habitual per a totes les noves publicacions, i això ja va ser considerat un petit èxit en una redacció que des d'aquell moment va tenir com a norma interna no publicar mai la imatge de Franco.

La idea inicial de Manuel Bonmatí de fer una revista específicament gironina va ser substituïda per la decisió de Carme Alcalde, aleshores cap de redacció, de donar a Presència una difusió catalana i convertir-la en instrument de lluita antifranquista. Per portar-ho a terme, Alcalde va disposar de col·laboradors de renom, com ara Maria Aurèlia Capmany, Ricard Salvat, Paco Candel, Romà Gubern i Terenci Moix.

Hi havia la intenció de fer periodisme crític, i les dificultats no van trigar a arribar. En el seu número del 30 de juliol del 1965, Presència acusava el president Johnson de ser un criminal de guerra per la seva política al Vietnam, i les autoritats franquistes van optar per segrestar la revista i processar Bonmatí i Alcalde per injúries contra el cap d'estat d'un país amic. L'afer no va tenir conseqüències funestes gràcies al sobreseïment del procés, però va ser un avís del que vindria a continuació. En els mesos següents, amb Carme Alcalde ja com a directora, la revista va haver de pagar cinc multes de 50.000 pessetes, una de 35.000 i una altra de 25.000.

La tirada de 2.000 exemplars no permetia gaires miracles econòmics, i l'editor Manuel Bonmatí va optar per un canvi de timó: Alcalde i part dels seus col·laboradors van abandonar la revista i van ser substituïts per l'equip que fins aleshores s'encarregava de fer Vida Catòlica, l'òrgan d'opinió d'Acció Catòlica a Girona: Pere Madrenys, Francesc Ferrer, Jordi Dalmau, Joan Ribas i Narcís-Jordi Aragó, que va ocupar el càrrec de director. També hi van entrar col·laboradors com ara Joaquim Nadal, Lluís Racionero, Josep M. Huertas, Josep Vicente, Narcís Comadira, Just Maria Casero, Oriol Pi de Cabanyes i Francesc Vallverdú.

En la nova etapa, Presència va connectar amb la societat gironina promovent diverses campanyes populars per la defensa de la Devesa, la preservació de la Costa Brava i la promoció del premi literari Prudenci Bertrana.

El manifest de l'amnistia

L'instint de supervivència i els canvis en l'equip de redacció havien fet aparcar els plantejaments ideològics esquerrans, però no pas la catalanitat, una qüestió que no passava desapercebuda a les autoritats. De fet, els problemes van reaparèixer ben aviat. El febrer del 1970, la revista va publicar un manifest acompanyat de 326 signatures en què es demanava l'amnistia per als presos condemnats per activitats sindicals. Bonmatí i Aragó van ser convocats a Madrid al Ministeri d'Informació i Turisme, i el director general de Premsa els va advertir que Presència estava caminant per terrenys relliscosos. Unes setmanes més tard, el 7 de març, s'imposava a la revista una multa de 50.000 pessetes per la publicació d'un article de mossèn Josep Claparols titulat "1.000 españoles subdesarrollados y Dios". La persecució va arribar al seu punt culminant el juliol del 1971, quan les autoritats van ordenar el tancament de Presència adduint la inexistència de fulls de salari i de rebuts de la Seguretat Social. S'iniciava així un llarg procés que es va cloure el desembre del 1973 amb una històrica sentència del Tribunal Suprem, en la qual es donava la raó a la revista perquè es va considerar que la sanció imposada era massa dràstica per les irregularitats comeses.

D'aquesta manera Presència va reaparèixer el 20 d'abril del 1974, a punt per ser testimoni de la desaparició del franquisme. L'amnistia, l'oficialitat del català, l'Estatut i la democràcia als ajuntaments van ser els temes de portada d'una etapa en què la revista ja es feia tota en català. Lamentablement, l'època de la Transició no va ser gaire satisfactòria per a Presència. L'equip, dirigit en aquell moment per Pere Madrenys, va haver de fer front a una difícil situació econòmica que va obligar a canviar la periodicitat de setmanal a mensual. La pèrdua de lectors i l'increment del dèficit econòmic va agreujar fins a un punt insostenible l'agonia de la revista.

Era necessària una teràpia de xoc, i aquesta es va poder aplicar el desembre del 1982, quan Edicions Periòdiques de les Comarques, aleshores editora d'El Punt, es va fer càrrec del dèficit i va llogar la capçalera per convertir la històrica revista en el dominical del rotatiu. El primer número de la nova etapa va sortir acompanyant el diari del diumenge 12 de desembre del 1982. La portada era idèntica a la de la primera edició de la revista, i així El Punt retia un homenatge a la Presència històrica i alhora assumia com a propi l'esperit d'una publicació que havia marcat tota una època del periodisme gironí i català.

Des d'aleshores, després d'haver canviat diverses vegades de format, compaginació i tirada, Presència es va acabar convertint l'any 2001 en la revista setmanal de totes les publicacions que, juntament amb el diari electrònic VilaWeb, participen en l'editora Revista Presència S.L.: El Punt, Segre, El 9 Nou, Regió 7, Diari de Balears, Diari d'Andorra, Diari de Sant Cugat, El Punt Catalunya Nord i El Punt del País Valencià. L'actual director de Presència és Miquel Riera.

ON TROBAR PRESÈNCIA?

Presència la distribueixen diferents capçaleres al llarg del cap de setmana. Dijous: Diari de Sant Cugat; Divendres: El 9 Nou (Osona i Vallès Oriental), El Punt (Catalunya Nord); Dissabte: Regió 7 (Catalunya Central); Diumenge: El Punt (Comarques Gironines, Comarques Barcelonines, Camp de Tarragona/Terres de l'Ebre i País Valencià), Segre (Comarques de Lleida), Diari de Balears (Mallorca) i Diari d'Andorra.

Podeu consultar l'edició electrònica del setmanari a l'adreça: http://www.presencia.info