|
 |
|
|
|
|
|
|
| |||
|
|
|
|
 |
|
|
1) El canvi a les Illes De tots els canvis esperats l'únic que podria confirmar-se seria el que faria fora el PP del Govern Balear. El resultat però és molt ajustat i encara depèn de la voluntat política d'Unió Mallorquina, que pot conformar majoria amb els socis del pacte de progrés o amb el PP mateix i que posarà un preu molt alt al seu vot. Tot i amb això el retrocés del PP a les institucions balears és important, en qualsevol cas, ja que han perdut la majoria absoluta al Parlament Balear, a l'ajuntament de Palma i al Consell de Mallorca, institucions totes tres on dependran d'UM, i han perdut també clarament el Consell d'Eivissa, illa molt castigada amb la polèmica sobre l'autopista i els afers de corrupció. Clarament, doncs, el PP hi ha pagat el preu d'una política descarada on la corrupció i la prepotència han aconseguit crispar a una part important de la població. 2) Cap canvi al País Valencià No ha estat aquest el cas del País Valencià però. Un PP semblant al balear, corrupte, prepotent, balafiador i amenaçant, ha aconseguit els millors resultats de la seua història. Caldrà analitzar els pròxims dies el motiu d'aquesta victòria que a la ciutat de València ha estat d'una dimensió colossal però tot sembla indicar que una part de la població està molt contenta amb aquest model i que l'oposició no sap com reaccionar. El PSPV-PSOE, que ha fet una política extremadament suau aquests quatre anys, s'ha quedat clavat sense guanyar vots ni tan sols amb una operació d'imatge discutible com era la presència de Carme Alborch a València. I el Compromís pel País Valencià ha decebut i molt. No ha arribat de cap manera als resultats que sumant el Bloc i Esquerra Unida tingueren fa quatre anys i ha quedat per sota de les pitjors expectatives. La divisió entre Bloc i Esquerra Unida en la majoria de ciutats, Castelló com a exemple paradigmàtic, a més ha facilitat la majoria absoluta del PP. Ara vindran quatre anys molts durs i el valencianisme i l'esquerra haurien de reflexionar sobre si hi ha alguna manera de redreçar una situació que en aquestes eleccions sembla que toca fons. 3) Canvis subtils a Barcelona A Barcelona el PSC seguirà governant i passarà dels trenta anys seguits en l'alcaldia. Però ho farà amb un sabor amarg. Jordi Hereu ha aconseguit el pitjor resultat del PSC des de l'inici de la transició, malgrat presentar-se com una cara nova amb nou programa. I els seus socis del tripartit han perdut vots i escons. En canvi CiU, de la mà de Xavier Trias, ha aconseguit sumar tres escons i acostar-se més que mai al PSC. El tripartit no tindrà problemes doncs per a revalidar el seu govern però faria mal de no escoltar el significat dels vots. I CiU hauria de reflexionar sobre els resultats també. Trias ha fet una campanya socialdemòcrata i molt tranquil·la, distinta a la que Mas va fer en les eleccions catalanes i sembla que l'electorat l'ha premiat. Per això a l'hora de pensar en el seu futur CiU no hauria de treure importància a l'experiment barceloní. Parlant de les municipals al Principat, però, no es pot deixar passar de llarg el fet destacat que ara el PSC domina els tretze ajuntaments més grans l'un darrere l'altre. 4) L'esquerra plural també rep el càstig L'anomenada esquerra plural acudia a aquestes eleccions en una situació de dubte i precaució que s'ha confirmat que tenia raó de ser. Esquerra, Iniciativa, els dos Bloc i Esquerra Unida han patit retrocessos que sense ser impressionants resulten significatius. Segurament Esquerra ha pagat el preu de fer president Montilla, amb fugues cap a CiU i cap a la CUP -que va ser sobrevalorada en les enquestes a peu d'urna generant un dels moments sorprenents de la nit. I el desgast de la gestió del Departament d'Interior sembla haver passat factura també a Iniciativa que perd vots no només a Barcelona sinó en la major part dels seus feus tradicionals. Esquerra Unida i el Bloc, per la seua banda, han pagat la indefinició de Compromís però en el cas d'Esquerra Unida la seua baixada electoral en els municipis, percentualment, és encara més pronunciada que la baixada important que també experimenta el Bloc. 5) Nous actors miren de trobar un espai mentre el vot en blanc creix de forma massiva Però potser on s'expressa més el descontent dels electors amb les alternatives polítiques actuals siga en l'abstenció i l'elevat nombre de vots en blanc. Al Principat, especialment, les xifres són importants. L'abstenció és altíssima, del 46,20 per cent, i puja prop de vuit punts respecte a les eleccions de fa quatre anys. I hi ha ni més ni menys que noranta mil vots en blanc, una xifra que d'anar a alguna força política l'hauria convertit en la sisena. D'aquests 67.000 són a la província de Barcelona, superant la xifra que rep Ciutadans. Què volen dir aquests votants? És difícil interpretar-ho però no anirem errats si afirmem que no els agrada la situació actual ni les alternatives de vot que tenen. Tot i això hi ha alternatives que treuen el cap de forma tímida en alguns casos però també cridanera. Així les CUP han aconseguit bons resultats en alguns ajuntaments i la racista Plataforma per Catalunya, dissortadament, ho ha fet també, aconseguint un bons resultats en ciutats com ara Vic. Per contra Ciutadans punxa amb claredat tot i tenir encara un nombre molt significatiu de vots. Vicent Partal  
|
>Tocs d'atenció(28/05/2007) >Ací estem(25/04/2007) >Preguntes des del sobiranisme(01/11/2006) >Gestionar el Sí(19/06/2006) >La força del No(16/06/2006) >Al món com el que som(16/09/2005) >Dir no, sense estridències(18/02/2005) >L'hora de tots(26/11/2004) >La victòria de Bush anuncia quatre anys molt difícils(03/11/2004) >El vot nacionalista(14/06/2004) >Més transparència(07/05/2004) >Donar les gràcies(16/03/2004) >Tres tesis sobre les eleccions(15/03/2004) >Aznar ha de dimitir(13/03/2004) >Preguntes per a un dia tràgic(11/03/2004) >Mussolini té sempre la raó(28/01/2004) >Dos escenaris que no han estat possibles i quatre anys per davant(17/12/2003) >El 'Comando Barcelona' de Rajoy(21/11/2003) >Més lluny d'Espanya(17/11/2003) >Laporta i la revolució tranquil·la(16/06/2003) >Votar contra el PP(23/05/2003) >Immoral, indecent i inútil (21/03/2003) >La rebel·lió de la societat-xarxa(14/02/2003) >Polítics o pistolers?(28/10/2002) >Jean-Marie Le Pen contra la complexitat: cal reformar els sistemes electorals(22/04/2002) >El gran fracàs(12/12/2001) >Estem en guerra amb nosaltres mateixos(12/09/2001) >El Pearl Harbor de l'Era Global(11/09/2001) >No a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua(15/06/2001) >Adéu al mestre.(11/03/2001) >Ferrusola, Barrera i els mitjans. Un debat irresponsable.(02/03/2001) |
 | |||
|
